Reto-Latinida linguaro: Diferi inter la revizi
Kontenajo efacita Kontenajo adjuntita
m r2.7.2+) (roboto adjuntas: es:Lenguas retorromances, zh:列托-羅曼斯語 |
Nula rezumo di redakto |
||
Lineo 5: | Lineo 5: | ||
* [[Ladina linguo]] |
* [[Ladina linguo]] |
||
* [[Friulana linguo]] |
* [[Friulana linguo]] |
||
== Fonologio == |
|||
Fonologie, la Ladina e la Friulana esas plu koservema kam la varitati di Suisia. Fonologiala sistemo di Reto-Latinida lingui esas simila e havas maxime ca fonemi. |
|||
:{| class="wikitable" style="text-align:center;" |
|||
! colspan="2"| |
|||
! [[consonante labial|labiali]] |
|||
! [[consonante alveolar|alveolara]] |
|||
! [[consonante postalveolar|pos-<br>alveolara]] |
|||
! [[consonante palatal|palatala]] |
|||
! [[consonante velar|velara]] |
|||
|- |
|||
! rowspan="2"| [[Klusila]] |
|||
! <small>[[consonante sorda|senvoca]]</small> |
|||
| style="font-size:larger;" |{{IPA|p}} |
|||
| style="font-size:larger;" |{{IPA|t}} |
|||
| |
|||
| style="font-size:larger;" |{{IPA|c}} |
|||
| style="font-size:larger;" |{{IPA|k}} |
|||
|- |
|||
! <small>[[consonante sonora|voca]]</small> |
|||
| style="font-size:larger;" |{{IPA|b}} |
|||
| style="font-size:larger;" |{{IPA|d}} |
|||
| |
|||
| style="font-size:larger;" |{{IPA|ɟ}} |
|||
| style="font-size:larger;" |{{IPA|g}} |
|||
|- |
|||
! rowspan="2"| [[Afrikata]] |
|||
! <small>[[consonante sorda|senvoca]]</small> |
|||
| |
|||
| |
|||
| style="font-size:larger;" |{{IPA|ʧ}} |
|||
| |
|||
| |
|||
|- |
|||
! <small>[[consonante sonora|voca]]</small> |
|||
| |
|||
| |
|||
| style="font-size:larger;" |{{IPA|ʤ}} |
|||
| |
|||
| |
|||
|- |
|||
! rowspan="2"| [[Frikativa]] |
|||
! <small>[[consonante sorda|senvoca]]</small> |
|||
| style="font-size:larger;" |{{IPA|f}} |
|||
| style="font-size:larger;" |{{IPA|s}} |
|||
| style="font-size:larger;" |{{IPA|ʃ}} |
|||
| |
|||
| |
|||
|- |
|||
! <small>[[consonante sonora|voca]]</small> |
|||
| style="font-size:larger;" |{{IPA|v}} |
|||
| style="font-size:larger;" |{{IPA|z}} |
|||
| style="font-size:larger;" |{{IPA|ʒ}} |
|||
| |
|||
| |
|||
|-align=center |
|||
! colspan="2"|[[consonante nasal|Nazala]] |
|||
| style="font-size:larger;" |{{IPA|m}} |
|||
| style="font-size:larger;" |{{IPA|n}} |
|||
| |
|||
| style="font-size:larger;" |{{IPA|ɲ}} |
|||
| |
|||
|- |
|||
! colspan="2"|[[consonante lateral|Laterala]] |
|||
| |
|||
| style="font-size:larger;" |{{IPA|l}} |
|||
| |
|||
| style="font-size:larger;" |{{IPA|ʎ}} |
|||
| |
|||
|- |
|||
! colspan="2"|[[consonante vibrante|Vibranta]] |
|||
| |
|||
| style="font-size:larger;" |{{IPA|ɾ}} |
|||
| |
|||
| |
|||
| |
|||
|} |
|||
Omna Reto-Latinida lingui havas minime sep voakli n fonologiala oposiziono, kam havis la pra-Latinida Latino quankam moderna vokali freque ne esas la direkta manteno dil prezenti en pra-Latinida: |
|||
:{|class=wikitable style="text-align:center;" |
|||
|+ Evoluo dil tonikala vokali |
|||
|- |
|||
! Latín clásico |
|||
! Ī || Ĭ || Ē || Œ || Ĕ || Æ || Ā || Ă || Ŏ || AU || Ō || Ŭ || Ū |
|||
|- |
|||
! Ocidentala<br>Pra-Latinida |
|||
| style="font-size:larger;"| *i |
|||
| colspan="3" style="font-size:larger;"| *e || colspan="2" style="font-size:larger;"| *ɛ |
|||
| colspan="2" style="font-size:larger;"| *a || style="font-size:larger;"| *ɔ |
|||
| style="font-size:larger;"| *au |
|||
| colspan="2" style="font-size:larger;"| *o || style="font-size:larger;"| *u |
|||
|- |
|||
! [[Romancha linguo|Romancha]] |
|||
| style="font-size:larger;"| i/ɛ |
|||
| colspan="3" style="font-size:larger;"| ai/e || colspan="2" style="font-size:larger;"| *ɛa >ia |
|||
| colspan="2" style="font-size:larger;"| a/au || style="font-size:larger;"| *uɔ >o/œ |
|||
| colspan="3" style="font-size:larger;"| o || style="font-size:larger;"| u |
|||
|- |
|||
! [[Ladina linguo|Ladina]] |
|||
| style="font-size:larger;"| i |
|||
| colspan="3" style="font-size:larger;"| ai/ei || colspan="2" style="font-size:larger;"| ia/iɛ |
|||
| colspan="2" style="font-size:larger;"| a/e || style="font-size:larger;"| (u)ɔ/u(o) |
|||
| colspan="3" style="font-size:larger;"| o || style="font-size:larger;"| u |
|||
|- |
|||
! [[Friulana linguo|Friulana]] |
|||
| style="font-size:larger;"| i |
|||
| colspan="3" style="font-size:larger;"| e || colspan="2" style="font-size:larger;"| ia/iɛ |
|||
| colspan="2" style="font-size:larger;"| a || style="font-size:larger;"| uo |
|||
| colspan="3" style="font-size:larger;"| o || style="font-size:larger;"| u |
|||
|} |
|||
[[Kategorio:Latinida lingui]] |
[[Kategorio:Latinida lingui]] |
Versiono ye 16:36, 31 jul. 2012
Reto-Latinida linguaro esas subfamilio dil Latinida linguaro qua esas formata da tri precipua lingui:
Fonologio
Fonologie, la Ladina e la Friulana esas plu koservema kam la varitati di Suisia. Fonologiala sistemo di Reto-Latinida lingui esas simila e havas maxime ca fonemi.
labiali alveolara pos-
alveolarapalatala velara Klusila senvoca p t c k voca b d ɟ g Afrikata senvoca ʧ voca ʤ Frikativa senvoca f s ʃ voca v z ʒ Nazala m n ɲ Laterala l ʎ Vibranta ɾ
Omna Reto-Latinida lingui havas minime sep voakli n fonologiala oposiziono, kam havis la pra-Latinida Latino quankam moderna vokali freque ne esas la direkta manteno dil prezenti en pra-Latinida: