Dezerto
Irez a navigado
Irez a serchilo

Dezerto Atakama
Dezerto esas regiono ube la pluvo-quanto esas multe eskarsa e, konseque, la vivo esas multe desfacila. Cirkume un triimo de la kontinentala surfaci esas dezerto o mi-dezerti. Existas dezerti en amba lateri del Equatoro. Ank existas dezerti en Antarktika.
Existas varma dezerti e kolda dezerti. Varma dezerti jacas en regioni tropikala o subtropikala ed esas varma dum tota yaro, kontre ke kolda dezerti jacas en regioni di alta latitudi interne kontinenti e havas kolda e sika vintri. Kolda dezerti tempope kovresas da nivo, e havas frosto dum nokti. Exempli pri kolda dezerti esas tale nomizita "Granda Baseno" en Nevada (Usa) e vicina stati, e la dezerto Gobi, en Azia.
Exempli pri varma dezerti:
- Sahara en Afrika. Ol esas la maxim granda dezerto en mondo. Olua sufraco esas c. 9.000.000 km2
- Namib en Afrika. Ol esas c. 100 km larja zono an rivo di Atlantiko. On nomizas ol kom nebulo-dezerto, pro ke maxim granda parto di humideso en areo venas ek nebulo.
- Valo di Morto e Mojave en Usa.
- Sonora en Usa. Ol extensas de la peninsulo di Kalifornia til norda Mexikia.
- Chihuahua en norda Mexikia inter esta e westa Sierra Madre.
- Atacama en Peru e norda Chili. Ol esas nebuloza dezerto kom Namib.
- Karakum en interna parto di Azia inter Amu-Daria e Kaspia.
- Dezerto Simpson en Australia esas maxim sika dezerto del mondo.
Geografiala formi | ||
---|---|---|
Arkipelago • Atolo • Bayo • Delto • Dezerto • Duno • Estuario • Fluvio • Fonto • Fyordo • Geyser • Glaciero • Gulfo • Insulo • Istmo • Kabo • Kaverno • Klifo • Kolino • Kontinento • Lago • Laguno • Maro • Marsho • Monto • Oceano • Peninsulo • Planajo • Prato • Ravinego • Savano • Stepo • Stretajo (marala) • Tundro • Valo • Volkano |